Textual Properties
The textual properties regarding adequacy, coherence, cohesion, and correctness in communication. Learn about adaptation to the communicative situation, formal and informal registers, different text types, coherence, information selection, and organization.
Download Presentation
Please find below an Image/Link to download the presentation.
The content on the website is provided AS IS for your information and personal use only. It may not be sold, licensed, or shared on other websites without obtaining consent from the author.If you encounter any issues during the download, it is possible that the publisher has removed the file from their server.
You are allowed to download the files provided on this website for personal or commercial use, subject to the condition that they are used lawfully. All files are the property of their respective owners.
The content on the website is provided AS IS for your information and personal use only. It may not be sold, licensed, or shared on other websites without obtaining consent from the author.
E N D
Presentation Transcript
Les propietats textuals Adequaci , coher ncia, cohesi i correcci
Ladequaci Adaptaci del text a la situaci comunicativa (context).
Ladequaci L adaptaci al context es defineix en funci dels seg ents factors: Tema Canal: -oral -escrit Intenci comunicativa Grau de formalitat (relaci entre emissor i destinatari) En funci d aquests elements escollirem un determinat registre i un determinat g nere textual o tipus de document.
Registres Registres formals: -est ndard -cientificot cnic -literari Registres informals: -col loquial -vulgar
Tipologies textuals Text descriptiu: descripci d un paisatge, retrat... Text argumentatiu: carta al director, editorial d un diari, article d opini , assaig, ressenya cr tica... Text explicatiu o expositiu: llibre de text, examen, diccionari, enciclop dia, exposici oral Text narratiu: not cia, novel la, conte, c mic, cinema... Text predictiu: previsi meteorol gica, hor scop Text conversacional: di leg, entrevista, conversa telef nica, xat, carta, di leg teatral...
La coherncia El text s una unitat de sentit. Cal seleccionar la informaci i organitzar-la.
Selecci de la informaci A l hora de seleccionar la informaci hem tenir en compte la seva rellev ncia i, per tant, si: Respon a l'objectiu. Cont la informaci necess ria. No inclou idees contradict ries.
Organitzaci de la informaci A l hora d organitzar la informaci hem de tenir en compte: La progressi l gica de les idees (progressi tem tica), que pot ser: - constant (La Maria s intel ligent. s molt r pida pensant. Sempre diu coses sensates.) - lineal (Aquest mat he anat a la perruqueria. All he trobat a la Maria. M ha dit que ha trencat amb el seu xicot.), - derivat (L obra d ngel Guimer es divideix en tres etapes: l etapa de les trag dies rom ntiques...; l etapa dels drames realistes... ; l etapa modernista... )
Organitzaci de la informaci Per organitzar correctament la informaci hem de tenir en compte que cada par graf s una unitat de sentit en el text, s a dir, ha de tractar una sola idea o informaci del tema general del text. Hi ha diferents tipus de par grafs segons la funci que facin en el text: - Introductoris - Expositius - Conclusius
Regles de la coherncia 4 regles b siques: Regla de repetici : el tema ha d anar apareixent al llarg del text. Regla de progressi : el text ha d anar aportant nova informaci . Regla de no contradicci : el que es diu no pot contradir el que ja s ha dit. Regla de relaci : la informaci que apareix ha de tenir una relaci amb el m n real o amb l imaginari representat.
Errades de coherncia No podem dir que estava plovent i que al carrer, sense paraigua, el protagonista tenia la roba ben eixuta (regla de relaci ). No pot apar ixer un personatge que tingui nicament dos fills i, m s endavant, parli de les seves dues filles (regla de contradicci ). No podem comen ar parlant d un tema i a mig discurs, deixar de parlar-ne sense haver-ho justificat pr viament (regla de repetici ). No ens podem encallar en una idea i no aportar nova informaci (regla de progressi ).
La cohesi Unitat formal del text constitu da pels recursos l xics i gramaticals que ofereix la llengua.
Estil segmentat/ estil cohesionat Estil segmentat: Per odes breus (molts punts en l escrit) Sintaxi senzilla, oracions simples. Poca informaci . Molts pronoms. Estil cohesionat: Per odes llargs. Sintaxi molt articulada. Molta informaci . Moltes oracions compostes, predomini de les subordinades.
Mecanismes de cohesi textual 1. Connexi : connectors textuals 2. Refer ncia: 2.1. Gramatical: dixi, an fora, cat fora, el lipsi 2.2. L xica: repetici , substituci 3. Concordan a 4. Puntuaci
1. Connexi-connectors textuals 1. CONNECTORS ADDITIUS: indiquen, diversament, suma d informaci en el discurs. a. Addici i ampliaci : i, a m s, en efecte, efectivament, certament, per descomptat... b. Continu tat: i, a continuaci , a m s, doncs b , aix , llavors / aleshores... c. Distribuci : d una banda/d un costat, d (una) altra banda, per una banda / per l altra, d entrada, d antuvi, en primer lloc, en segon lloc, per ltim, per fi, per acabar, finalment, al seu torn... d. Digressi o canvi de tema : per cert, a prop sit e. Especificaci (en concret, especialment, en especial, en particular, espec ficament, fet i fet, de fet... f. Generalitzaci : en general, generalment... g. Intensificaci : i encara m s, m s encara, a m s a m s-...
Connectors textuals 2. CONNECTORS DISJUNTIUS: indiquen alternativa entre dos conceptes o dues formulacions diferents d un concepte totalment o parcialment. a. Reformulaci : s a dir, o sigui, aix s, en altres paraules, dit d una altra manera/forma, vull dir, vaja, millor dit, m s ben dit, encara millor, si voleu/si preferiu... b. Exemplificaci : per exemple, posem per cas, com ara, a tall d exemple, aix ... c. Resum: en resum, en s ntesi, en suma, comptat i debatut, ras i curt, total...
Connectors textuals 3. CONNECTORS CONTRASTIUS: indiquen algun tipus de contrarietat (una relaci de s /no ) entre els elements que uneixen. a. Opositius: per , en canvi, ara b , tanmateix, aix s , altrament, si no, en cas contrari... b. Concessius: no obstant (aix ), (amb) tot i aix , malgrat tot, aix i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, sigui com sigui, per , per aix , al capdavall, comptat i debatut, total... c. Restrictius: si m s no, almenys, m s aviat. d. Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari... e. Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si b es mira...
Connectors textuals 4. CONNECTORS CONSECUTIUS: indiquen que la informaci seg ent es presenta com a efecte de l anterior. a. Conseq ncia: En/(com a) conseq ncia, (aix ) doncs, per tant, aix , per conseg ent,conseg entment, ...) b. Conclusi : en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusi ...)
2. Referncia Els mecanismes de refer ncia serveixen per concretar la situaci comunicativa en qu es produeix el discurs (refer ncia situacional) i per assenyalar algun element esmentat en el text (refer ncia textual).
2.1. Mecanismes de referncia gramatical La refer ncia s estableix mitjan ant paraules que no tenen un significat l xic ple: pronoms, adverbis, determinants.
Mecanismes de referncia gramatical Tipus: Refer ncia situacional o exof rica: dixi. Refer ncia textual o endof rica: an fora i cat fora. El lipsi.
Referncia situacionalo exofrica: dixi. Propietat que tenen algunes paraules (d ctics) de situar-nos en el temps, l espai o amb relaci a la 1a persona del singular (jo). espacial: "Crec que s millor que sopem all perqu fa m s fresca". personal: "La m s simp tica s ella: sempre est contenta". temporal: "Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides".
Referncia textual o endofrica: an fora i cat fora. an fora: Signe gramatical que s interpreta en funci d un element l xic aparegut anteriorment "Va lliurar els textos de la confer ncia per fer-ne un llibre". cat fora: Signe gramatical que s interpreta en funci d un element l xic que apareixer a posteriori. "Vindran tots: els meus pares, els meus germans i els meus cunyats".
Mecanismes de referncia gramatical El lipsi: Omissi d una o diverses paraules en una construcci gramatical completa sense que se n perdi el significat. En Pep va arribar a casa seva. Va obrir la porta i va entrar.
2.2. Mecanismes de referncia l xica La refer ncia s estableix mitjan ant paraules amb significat l xic ple.
Repetici lxica Repetici d una paraula o frase per a referirse a un mateix concepte al llarg del discurs. "Som aqu , hem estat aqu i serem aqu ".
Substituci lxica Substituci de paraules o frases per altres equivalents. SINON MIA HIPON MIA I HIPERON MIA (camps sem ntics) DERIVACI (fam lies l xiques) MET FORA METON MIA PARAULES COMOD PAR FRASI
3. Concordana Concordan a nominal (g nere i nombre) DETERMINANT NOM- ADJECTIU Concordan a verbal (nombre i persona) VERB - SUBJECTE (substantiu, pronom o expressi substantivada)
4. Puntuaci La puntuaci s un altre dels mecanismes de cohesi textual. El nen va perdre la joguina; el seu pare, els diners. (element anaf ric) S ha trencat la cama: no podr jugar al futbol. )connector discursiu)
La correcci Aplicaci de les regles gramaticals
La correcci Ortografia Morfologia Sintaxi L xic
